ESP  CAT  ENG

CASA CONCORDIA

01 730

 

02 730 03 730 04 73006 730 05 730 07 730 08 730 09 730 11 730 13 730Planta emplaçament Alzado

Planta ExistenteC:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�3 PROYECTOC:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�3 PROYECTO
Seccion Existente Seccion 1

3D Axonometrica As Built.psd

CASA OBERTA A UN CONJUNT D’ESPAIS TANCATS

 

Ens trobem en la tercera planta d’un edifici construït en 1935 en el barri de Poble Sec; un lloc d’origen humil envoltat d’un ambient portuari, situat en un encaix privilegiat de la ciutat considerat el primer eixample de Barcelona.

Aquí un modest pis de tan sols 45m2, encara que semblava haver renunciat parcialment a les cuidades i generalitzades ornamentacions propis dels imponents espais que en el segle XX mostraven les cases de l’Eixample, no semblava pel contrari, haver abandonat la pretensió de riquesa obtinguda de la forma d’habitar d’una època, en la que la compartimentació, atorgant identitat pròpia als distints espais d’una casa, tant podia enfosquir als pisos de superfícies reduïdes com fer brillar als pisos de mesures solemnes.

Introduir en aquest pis  compartimentat, de escassa dimensió i certament enfosquit, un programa que fos coherent amb les necessitats del nostre habitar actual, aviat va plantejar reflexionar sobre la validesa de tot aquell conjunt de pràctiques contemporànies, que opten per una única estància oberta com exclusiva solució possible als problemes d’una llar reduïda, fent així desaparèixer útils espais domèstics com són per exemple el rebedor, el passadís o el distribuïdor d’una casa.

Amb  la voluntat de relacionar espais distints però sense el interès de que els seus usos foren totalment mesclats, però també amb la pretensió de dotar de significat un conjunt de estàncies distintes, sense que fos necessària aïllar les mateixes, com en les grans llars del veïns barcelonins, aviat va aparèixer la idea d’una casa oberta a un conjunt d’espais tancats.

Per això va ser necessari enderrocar tots els envans de la casa a excepció d’un, que sense arribar al sostre, es va reconstruir a uns centímetres del existent utilitzant bloc de formigó. Després, al costat y costat d’aquesta nova divisòria, posant un límit entre els espais més públics i els més privats, es van desplegar uns artefactes de fusta –també sense arribar al sostre- dirigits tant a contenir tots els diferents programes de la casa com a recuperar tots aquells instersticis domèstics capaços de relacionar i avivar significats diferents.

 

El cert és que també es va aprofitar la intervenció per incorporar una galeria al interior del espai, aconseguint així que cada espai tingués el seu propi espai exterior. Certament quelcom imprescindible en la nostre vida contemporània.

https://www.domusweb.it/en/architecture/2017/11/10/casa-concordia-in-barcellona-brings-back-corridors-and-partitions.html

V3