ENTRE BALCONS
Ens trobem a l’interior d’un pis de 30m2 situat a la primera planta d’un edifici plurifamiliar construït l’any 1900 al barri de Raval de Barcelona. La casa conserva un tipus de crugia estreta de gran alçada que alberga una habitació interior cegada, un bany que ventila a través d’un pati fosc i una sala-cuina que rep la llum de l’exterior del carrer a través d’una balconera.
La proposta reflexiona sobre com potenciar la limitada entrada de llum, com flexibilitzar l’espai i com multiplicar en aquest context la poca superfície útil existent. Ho fa prenent consciència de l’específica manera d’habitar el lloc; de la particular vida que es viu entre els balcons dels carrers propers; i de com aquests petits sortints de la façana, aconsegueixen ampliar la vida interior de les tipologies veïnes colonitzant l’exterior de manera intensa.
Es projecta un altell construint la idea d’un nou “balcó” interior que s’apodera de l’altura existent, intensifica les possibilitats d’ús de l’espai i dialoga amb la materialitat de el suport estructural del forjat. S’enderroquen els dos envans interiors que configuren l’única habitació disponible estintolant el sistema mitjançant una gran biga de fusta laminada que deixa a la vista les empremtes de l’operació. S’obre una lluerna en l’envà que separa el bany de la sala, que deixa en suspens l’estructura creada per l’altell, permetent que la llum es propagui cap a la part més fosca de el pis. S’estenen a l’interior les rajoles ceràmiques de la balconada a través d’un nou paviment de terracota. També es reprodueix a l’interior la idea d’amagar la intimitat i protegir-se de la llum de l’exterior a través d’unes persianes enrotllables. Com traçant a l’interior una al·legoria de l’entorn.
