L’encàrrec requereix ampliar un gimnàs municipal.
Ens trobem al límit Oest de Lliçà de Vall; entre la vall agrícola de Tenes i la plana industrial del Vallès Oriental.
A la parcel·la, destaquen aquestes dues realitats diferents. D’una banda, un antic pavelló esportiu prefabricat de formigó, una pista de ciment caiguda en desús i un conjunt de baranes construïdes mitjançant xapes galvanitzades que confereixen al lloc un marcat caràcter fabril. De l’altra, una petita agrupació de pins al costat NE del terreny, un terra tou de sauló i un fons boscós, que recorda la menys present naturalesa salvatge del lloc.
El projecte persegueix fer tou l’artifici trobat. Sense desfer aquesta dicotomia. Prenent avantatge del descobriment.
Així sorgeix la idea d’explorar la fusta; com a material descarbonitzat de l’emplaçament, el mòdul; com un sistema constructivament eficaç de la parcel·la i la llum; com a recurs natural, capaç de crear un ambient sostenible i saludable.
A la pista, es posa una caixa de fusta prefabricada, separada 2m del gimnàs existent. El gest, genera un nou estat de confort, protegeix l’usuari de la intempèrie i permet noves activitats, jocs i experiències al vell lloc. L’acció evita un enderroc innecessari, estalvia una nova construcció i reutilitza una infraestructura existent, posant en crisi, vells models del nostre passat industrial obsolet.
Sobre la pista, una fusta reciclada -linòleum compost de farina de suro-, esmorteeix, condiciona i insonoritza el vell terra per a la nova activitat prevista.
Perimetralment a la pista, un bosc de pilars i jàsseres de fusta natural prefabricats, permet alliberar el terra d’estructura establint relacions amb la verticalitat de l’arbreda adjacent i els sistemes modulars preexistents al solar.
Entre els nous pilars, un panell TKH estandarditzat, cega l’envoltant, alleugerint els plans verticals i horitzontals de la construcció. Quan existeix aquest tancament, aquest es revesteix de fusta tractada al foc, mitjançant la tècnica oriental Yakisugi, per construir una escorça inert, que desapareix tant del pla visual, com redueix a zero el cost de manteniment de l’envolupant. Quan el TKH no existeix, un vidre baix emissiu permet una nova relació matèrica amb l’entorn; Durant el dia, un bosc de pins, envaeix la nova construcció amb els seus reflexos. Durant la nit, una nova activitat il·lumina la ciutat convertint l’arquitectura en transparència.
La nova caixa de fusta s’uneix a la vella caixa de formigó mitjançant un passadís de llum coronat per una xapa plegada galvanitzada. La xapa, resignifica la idea de límit a la parcel·la. La llum divideix i permet la convivència entre les dues construccions. Desdibuixa el llindar dels dos cossos. Construeix un estat intermedi. Possibilita estar entre la part tova i dura del lloc. Succeeix en tot el projecte.