ESP  CAT  ENG

BISAGRA

C:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�1 CONCURSO

C:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�1 CONCURSO

C:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�1 CONCURSO

C:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�1 CONCURSO

C:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�1 CONCURSO

C:UserspepoDropbox#001_PERSONALDropbox�0_AGORA�1 CONCURSO091011

Aproximant-nos a la parcel·la situada al carrer 18 des de l’avinguda Pere Matutes Noguera, un escenari pensat principalment per a l’experiència turística sembla lluny de voler posar en dubte un sistema que a poc a poc va destruint l’indubtable valor d’un paisatge que durant anys sense ruptures ha format una estructura contínua casa-territori apreciable en tota la illa.

Envoltats encara per una mena de camps de cultiu que resisteixen els envits d’un model industrial que només concedeix valor a terra per ser suport d’un possible consum, la nostra proposta apareix com una frontissa entre un món rural i un món urbà que proposa recuperar un model territorial que fomenta el respecte per l’entorn on es situa implementant mesures mediambientals que permeten assolir alts nivells d’autosuficiència com els que exigeix ​​el nostre temps.

Una arquitectura senzilla i sòbria on les façanes principals s’orienten a Sud amb lleugera inclinació a Oest, proposa un gran porxo que, articulant els dos volums principals que alberguen tots els habitatges de la proposta, contribueix al control climàtic del conjunt, contenint l’accés principal, l’aparcament i una zona d’horts orientada a promoure l’activitat i conscienciació social.

Respectant el mantell territorial que envolta la intervenció, la planta baixa s’allibera del sòl en els extrems, dialogant amb unes petites finques de camp pròximes. Agafant alçada, un volum de 4 plantes situat al fons de la parcel·la i un altre de 2 plantes situat en el front conté uns habitatges passants -Sud-Oest Nord-Oest-de 1 i 2 habitacions i de 2 i 3 habitacions respectivament.

Certament com a la finca eivissenca, la tipologia tipus que es proposa, aposta per espais que tenen sempre a l’exterior que posseeixen dimensions semblants de manera que fàcilment els usos de les habitacions puguin intercanviar-se segons les necessitats. Així per exemple, recordant temps antics, fàcilment podrà pensar-se en protegir-se del fred a l’hivern ocupant la sala que sempre és a prop de la cuina o pel contrari fugir a les façanes més fredes

Sense oblidar les noves demandes actuals, no s’ha prescindit en les tipologies dels útils espais de relació que el porxo procurava a les cases rurals; ara nous espais de socialització urbans que reprodueixen en un ordre menor el que passa en un ordre major del projecte, ja que si en l’accés principal al porxo apareix reinterpretat com una gran sala a l’aire lliure on els veïns en alçada poden donar continuïtat a l’activitat rural de l’entorn mentre són delectats per multitud de plantes aromàtiques autòctones, en els accessos dels habitatges, el porxo permet ampliar la dimensió dels espais interiors en l’exterior afavorint  les relacions comunitàries al aire lliure.